11. i es preparen per a venir a assaltar la fortalesa on ens hem refugiat. Timoteu és el comandant del seu exèrcit.
12. Vine de pressa, doncs, i allibera’ns de les seves mans, perquè molts dels nostres ja han caigut.
13. Tots els nostres germans que vivien al país de Tob han mort assassinats. L’enemic s’ha endut captius les seves dones i els seus fills i ha confiscat els seus béns. Han mort allí prop d’un miler d’homes.»
14. Llegien encara la carta, quan van arribar de Galilea uns altres missatgers, amb els vestits esquinçats, duent aquestes noves:
15. – S’han aliat contra nosaltres, amb intenció d’exterminar-nos, gent de Ptolemaida, de Tir i de Sidó, i tota la Galilea dels pagans.
16. Quan Judes i el poble van sentir aquestes noves, van celebrar una gran assemblea per deliberar què podrien fer pels seus germans israelites que es trobaven oprimits i combatuts pels enemics.
17. Judes va dir al seu germà Simó:– Tria’t uns quants homes i vés-te’n a alliberar els germans de Galilea. Jo marxaré amb el meu germà Jonatan contra la regió de Galaad.
18. Judes confià les forces restants i el govern del poble a Josep, fill de Zacaries, i a Azaries, perquè asseguressin la defensa de Judea.
19. I els donà aquesta ordre:– Governeu el poble, però no lliureu cap batalla contra els pagans fins que no hàgim tornat.