9. Recordeu com es van salvar els nostres pares al Mar Roig, quan el faraó els perseguia amb el seu exèrcit.
10. I ara clamem a Déu. Si ens vol bé, es recordarà de l’aliança feta amb els nostres pares i destrossarà avui davant nostre aquest exèrcit.
11. I totes les nacions reconeixeran que hi ha algú que allibera i salva Israel.
12. Quan aquells estrangers van veure amb els seus propis ulls que Judes els atacava de cara,
13. sortiren del campament a presentar batalla. Els de Judes van tocar les trompetes
14. i entraren en combat. Els pagans van ser derrotats i fugiren cap a la plana,
15. però els qui es van endarrerir caigueren tots a tall d’espasa. Els jueus van perseguir l’enemic fins a Guèzer, les planes d’Idumea, d’Asdod i de Jàmnia. Els van causar unes tres mil baixes.
16. En tornar de la persecució amb la seva tropa,
17. Judes deia als seus homes:– No us preocupeu pel botí, perquè ara ens espera una altra batalla.
18. Gòrgies amb la seva tropa és a prop nostre, a la muntanya. De moment, planteu cara als nostres enemics i lluiteu contra ells. Després ja recollireu tranquils el botí.
19. Tot just acabava Judes de dir això, quan va aparèixer un escamot que aguaitava des de la muntanya.
20. En veure la derrota dels seus i el campament cremant, amb el fum que mostrava ben clarament el que havia passat,
21. els enemics van comprendre la situació i quedaren esgarrifats. I en adonar-se encara que l’exèrcit de Judes era a la plana, format en ordre de batalla,
22. van fugir tots al país dels filisteus.
23. Llavors Judes va tornar enrere a saquejar el campament enemic: van arreplegar una gran quantitat d’or i de plata, de teixits de porpra violeta i de porpra marina, i moltes més riqueses.