51. Col·locaren els pans damunt la taula i van penjar el cortinatge. Així van enllestir totes les obres que havien emprès.
52. El dia vint-i-cinc del mes novè, que és el de quisleu, de l’any cent quaranta-vuit, els jueus es van llevar de bon matí
53. per oferir, segons la Llei de Moisès, un sacrifici damunt el nou altar dels holocaustos que acabaven de construir.
54. Exactament l’aniversari del dia que els pagans l’havien profanat, el van tornar a consagrar enmig de cants acompanyats de cítares, arpes i címbals.
55. Tot el poble es va prosternar amb el front a terra, adorant i beneint Déu que els havia portat a la victòria.
56. Durant vuit dies van celebrar la consagració de l’altar, oferint amb alegria holocaustos i sacrificis de comunió i de lloança.
57. Van ornamentar també la façana del temple amb corones d’or i amb petits escuts, van restaurar-ne les entrades i les dependències i les proveïren de portes.
58. El poble respirava una immensa alegria. Per fi quedava enrere l’oprobi que els pagans els havien infligit.
59. Judes i els seus germans, amb tota l’assemblea d’Israel, van decidir de celebrar amb goig i alegria la consagració de l’altar cada any, a la mateixa època, durant vuit dies a comptar des del vint-i-cinc del mes de quisleu.
60. En aquell temps van envoltar la muntanya de Sió d’altes muralles i sòlides torres per evitar que els pagans tornessin a trepitjar aquell lloc com havien fet abans.
61. Judes va posar-hi una guarnició per a defensar-lo. També fortificà Betsur per dotar el poble d’una fortalesa per la banda d’Idumea.