41. Després Judes va ordenar a alguns dels seus homes que hostilitzessin els defensors de la ciutadella de Jerusalem fins que quedés enllestida la purificació del temple.
42. Llavors va designar uns sacerdots irreprensibles i zelosos de la Llei
43. perquè purifiquessin el temple i duguessin en un indret impur les pedres que havien quedat profanades.
44. Es van preguntar què n’havien de fer, de l’altar dels holocaustos que havia estat profanat,
45. i van tenir la bona pensada d’enderrocar-lo, per evitar que es convertís en motiu de vergonya, ja que els pagans l’havien profanat. Van enderrocar, doncs, aquest altar
46. i van dipositar-ne les pedres a la muntanya del temple en un lloc apropiat, fins que no es presentés algun profeta que resolgués la qüestió.
47. Després, amb pedres no tallades, com prescriu la Llei, van construir un altar nou semblant a l’anterior.
48. Van restaurar el temple i l’interior del santuari. Consagraren també els atris.
49. Feren encara objectes sagrats nous i van instal·lar dins el santuari el canelobre, l’altar de l’encens i la taula dels pans d’ofrena.
50. Van cremar encens a l’altar i encengueren els gresols del canelobre, que van il·luminar el santuari.
51. Col·locaren els pans damunt la taula i van penjar el cortinatge. Així van enllestir totes les obres que havien emprès.
52. El dia vint-i-cinc del mes novè, que és el de quisleu, de l’any cent quaranta-vuit, els jueus es van llevar de bon matí
53. per oferir, segons la Llei de Moisès, un sacrifici damunt el nou altar dels holocaustos que acabaven de construir.
54. Exactament l’aniversari del dia que els pagans l’havien profanat, el van tornar a consagrar enmig de cants acompanyats de cítares, arpes i címbals.
55. Tot el poble es va prosternar amb el front a terra, adorant i beneint Déu que els havia portat a la victòria.
56. Durant vuit dies van celebrar la consagració de l’altar, oferint amb alegria holocaustos i sacrificis de comunió i de lloança.