34. Entaulada la batalla, van caure en l’enfrontament amb els jueus uns cinc mil homes de l’exèrcit de Lísies.
35. Lísies pogué constatar, d’una banda, la derrota de les seves tropes i, de l’altra, el valor de Judes i dels seus, disposats tots ells a viure o a morir honrosament. Després se’n tornà a Antioquia, on reclutà mercenaris per tornar altra vegada a Judea amb un exèrcit encara més fort.
36. Llavors Judes i els seus germans van dir:– Ara que els nostres enemics han estat destrossats, pugem a purificar el santuari i tornem-lo a dedicar.
37. Concentrat tot l’exèrcit, pujaren a la muntanya de Sió.
38. Allí van trobar el santuari devastat, l’altar profanat, les portes cremades. Als patis, els arbustos hi havien crescut com en un bosc o en una muntanya qualsevol. Les dependències del temple eren en ruïnes.
39. Tots van fer un gran dol, esquinçant-se els vestits i posant-se cendra al cap.
40. Es van prosternar amb el front a terra i, quan el toc de trompeta donà el senyal, tots es posaren a clamar a Déu.
41. Després Judes va ordenar a alguns dels seus homes que hostilitzessin els defensors de la ciutadella de Jerusalem fins que quedés enllestida la purificació del temple.
42. Llavors va designar uns sacerdots irreprensibles i zelosos de la Llei
43. perquè purifiquessin el temple i duguessin en un indret impur les pedres que havien quedat profanades.