24. A la tornada, lloaven i beneïen Déu tot cantant: «Que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor.»
25. Aquell dia Israel havia obtingut la salvació.
26. Els estrangers que es pogueren escapar van presentar-se a Lísies i li explicaren tot el que havia passat.
27. Les notícies el van deixar trasbalsat i atuït. No eren pas aquests els seus plans contra Israel, i els resultats tampoc no responien a les ordres que el rei li havia donat.
28. L’any següent, Lísies va reunir seixanta mil homes escollits d’infanteria i cinc mil de cavalleria per combatre els jueus.
29. Arribaren a Idumea i van acampar a Betsur. Judes va sortir-los al pas amb deu mil homes.
30. En veure aquell exèrcit tan poderós, va fer aquesta pregària:– Ets beneït, salvador d’Israel, tu que vas trencar l’escomesa del gegant Goliat mitjançant el teu servent David i vas posar en mans de Jonatan, fill de Saül, i del seu escuder l’exèrcit dels filisteus.
31. Posa ara aquest exèrcit en mans del teu poble d’Israel. Que aquests pagans s’hagin d’avergonyir dels seus soldats i dels seus cavalls.
32. Que el pànic els atenalli! Fon l’audàcia que els neix de la seva força. Que la derrota els trasbalsi.
33. Destrueix-los amb l’espasa dels qui t’estimen. Que et lloïn amb els seus cants tots els qui coneixen el teu nom.
34. Entaulada la batalla, van caure en l’enfrontament amb els jueus uns cinc mil homes de l’exèrcit de Lísies.
35. Lísies pogué constatar, d’una banda, la derrota de les seves tropes i, de l’altra, el valor de Judes i dels seus, disposats tots ells a viure o a morir honrosament. Després se’n tornà a Antioquia, on reclutà mercenaris per tornar altra vegada a Judea amb un exèrcit encara més fort.
36. Llavors Judes i els seus germans van dir:– Ara que els nostres enemics han estat destrossats, pugem a purificar el santuari i tornem-lo a dedicar.
37. Concentrat tot l’exèrcit, pujaren a la muntanya de Sió.
38. Allí van trobar el santuari devastat, l’altar profanat, les portes cremades. Als patis, els arbustos hi havien crescut com en un bosc o en una muntanya qualsevol. Les dependències del temple eren en ruïnes.
39. Tots van fer un gran dol, esquinçant-se els vestits i posant-se cendra al cap.
40. Es van prosternar amb el front a terra i, quan el toc de trompeta donà el senyal, tots es posaren a clamar a Déu.
41. Després Judes va ordenar a alguns dels seus homes que hostilitzessin els defensors de la ciutadella de Jerusalem fins que quedés enllestida la purificació del temple.
42. Llavors va designar uns sacerdots irreprensibles i zelosos de la Llei
43. perquè purifiquessin el temple i duguessin en un indret impur les pedres que havien quedat profanades.