44. L’assemblea d’Israel es va reunir per preparar-se per a la batalla i per pregar i implorar misericòrdia i pietat.
45. Jerusalem era despobladacom un desert:cap dels seus fillsno hi entrava ni en sortia;el santuari havia estat trepitjat.Els estrangers ocupaven la ciutadella,els pagans hi tenien el seu refugi.Jacob havia perdut l’alegria,callaven les flautes i les arpes.
46. Els jueus van anar tots plegats a Mispà, davant per davant de Jerusalem, perquè Mispà havia estat antigament un lloc de pregària a Israel.
47. Van fer-hi un dia de dejuni: s’esquinçaren els vestits i es posaren roba de sac i cendra al cap.
48. Van desplegar el volum de la Llei per consultar-hi allò que els pagans consulten a les estàtues dels seus ídols.
49. Van portar les vestidures sacerdotals, les primícies i els delmes, i també feren venir els nazireus que acabaven els dies del seu vot.
50. I van clamar a Déu amb veu forta:– Què n’hem de fer, d’aquests? On els hem de dur,
51. ara que el teu temple ha estat trepitjat i profanat i els teus sacerdots viuen afligits i humiliats?
52. Mira les nacions paganes aliades contra nosaltres per exterminar-nos. Tu coneixes els seus plans hostils.
53. Com podríem resistir-los si tu no ens auxiliaves?
54. Llavors van tocar les trompetes i van esclatar en grans crits.
55. Després de tot això, Judes va designar els caps militars del poble: caps responsables de mil homes, de cent, de cinquanta i de deu.
56. D’acord amb la Llei, va fer tornar a casa seva els qui s’estaven construint la casa, els qui s’acabaven de casar o de plantar una vinya, o els qui tenien por.
57. Tot seguit l’exèrcit emprengué la marxa i va acampar al sud d’Emmaús.
58. Judes els arengà així:– Prepareu-vos per a la batalla i sigueu valents! Demà de bon matí estigueu a punt per a combatre aquests pagans que s’han concentrat per destruir-nos a nosaltres i el nostre temple.
59. Més ens val morir lluitant que no haver de contemplar la desgràcia del nostre temple i de la nostra nació.
60. Allò que Déu vulgui, es complirà.