37. L’any cent quaranta-set, el rei va sortir d’Antioquia, la capital del regne, amb l’altra meitat de l’exèrcit. Travessà el riu Eufrates i va recórrer els territoris septentrionals.
38. Lísies escollí Ptolemeu, fill de Dorímenes, Nicànor i Gòrgies, que eren personatges il·lustres, entre els amics del rei,
39. i els envià amb quaranta mil homes d’infanteria i set mil de cavalleria al país de Judà per devastar-lo, segons les ordres del rei.
40. Es van posar en marxa amb tot aquell exèrcit i acamparen a la plana, prop d’Emmaús.
41. Quan els comerciants del país van saber aquesta notícia, es presentaren al campament amb una gran quantitat de plata i or, i també amb grillons, per endur-se’n els israelites quan fossin fets esclaus. L’exèrcit invasor s’havia reforçat amb un contingent de Síria i de Filistea.
42. Judes i els seus germans van comprendre que la seva situació s’agreujava. Veien els exèrcits acampats en el seu territori i, a més, coneixien les instruccions del rei ordenant l’extermini total del seu poble.
43. Llavors es van dir els uns als altres:– Evitem la destrucció del nostre poble! Lluitem pel nostre poble i pel temple!
44. L’assemblea d’Israel es va reunir per preparar-se per a la batalla i per pregar i implorar misericòrdia i pietat.