17. Aquests, veient davant seu aquell exèrcit que avançava contra ells, van dir a Judes:– Només som un grapat d’homes. Com podrem combatre contra aquestes tropes tan potents? A més, avui no hem menjat res i estem defallits.
18. Però Judes els replicà:– No és pas tan difícil que uns quants arribin a doblegar-ne molts. I, a més, a Déu li és igual de salvar amb molts homes que amb pocs.
19. La victòria en un combat no depèn pas de la potència d’un exèrcit, perquè la força ve de Déu.
20. Aquests vénen contra nosaltres inflats d’orgull i de maldat, per destruir-nos amb les nostres dones i els nostres fills i apoderar-se dels nostres béns.
21. Nosaltres, en canvi, lluitem per la nostra vida i les nostres lleis.
22. Déu els destrossarà davant nostre. No us han de fer gens de por!
23. Tan bon punt acabà l’arenga, Judes va llançar un atac per sorpresa contra Sèron i el seu exèrcit i els va destrossar.
24. Els de Judes van perseguir-los per la baixada de Bethoron fins a la plana. Van caure uns vuit-cents homes, i els altres van fugir al país dels filisteus.
25. Per primera vegada, Judes i els seus germans inspiraven temor i escampaven el pànic per les nacions veïnes.
26. La fama de Judes arribà fins al rei Antíoc. I els pobles pagans comentaven les campanyes de Judes.
27. Quan Antíoc va sentir tot el que es deia, es va enfurismar i manà que es mobilitzés un exèrcit molt poderós format per totes les forces del seu reialme.
28. Va obrir les seves arques i repartí als soldats la paga d’un any, amb l’ordre d’estar preparats per a qualsevol emergència.
29. Però després s’adonà que les arques havien quedat buides i que l’aportació que treia dels impostos de la província era magra per culpa de les sedicions i de la misèria que ell mateix havia provocat en el país suprimint unes lleis que ja existien de temps immemorial.
30. I va tenir por que, com ja li havia passat més d’una vegada, no en tingués prou per a les despeses i els regals que solia repartir amb una prodigalitat molt superior a la dels seus antecessors.
31. Amb aquesta preocupació tan urgent decidí d’anar-se’n a Pèrsia per recaptar els impostos d’aquelles províncies i arreplegar així una bona quantitat de diners.