16. Sèron va arribar a la pujada de Bethoron i Judes li va sortir al pas amb un grapat d’homes.
17. Aquests, veient davant seu aquell exèrcit que avançava contra ells, van dir a Judes:– Només som un grapat d’homes. Com podrem combatre contra aquestes tropes tan potents? A més, avui no hem menjat res i estem defallits.
18. Però Judes els replicà:– No és pas tan difícil que uns quants arribin a doblegar-ne molts. I, a més, a Déu li és igual de salvar amb molts homes que amb pocs.
19. La victòria en un combat no depèn pas de la potència d’un exèrcit, perquè la força ve de Déu.
20. Aquests vénen contra nosaltres inflats d’orgull i de maldat, per destruir-nos amb les nostres dones i els nostres fills i apoderar-se dels nostres béns.
21. Nosaltres, en canvi, lluitem per la nostra vida i les nostres lleis.
22. Déu els destrossarà davant nostre. No us han de fer gens de por!
23. Tan bon punt acabà l’arenga, Judes va llançar un atac per sorpresa contra Sèron i el seu exèrcit i els va destrossar.
24. Els de Judes van perseguir-los per la baixada de Bethoron fins a la plana. Van caure uns vuit-cents homes, i els altres van fugir al país dels filisteus.
25. Per primera vegada, Judes i els seus germans inspiraven temor i escampaven el pànic per les nacions veïnes.
26. La fama de Judes arribà fins al rei Antíoc. I els pobles pagans comentaven les campanyes de Judes.