7. va exclamar:– Ai de mi!¿Per a això he hagut de néixer,per a veure esclafat el meu poblei la ciutat santa destruïda?¿Per a quedar-me aquímentre la ciutatés en mans dels enemicsi el seu santuarien mans dels estrangers?
8. El seu santuariés com un home sense honor:
9. els objectes que li erenmotiu de glòria,se’ls han endut com a botí.Li maten els infants per les places,els seus joves cauensota l’espasa enemiga.
10. Quina nació no ha heretatuna part d’aquest regnei no s’ha apoderatde les seves despulles?
11. Li han arrencattot allò que l’adornava.Lliure com era, ara és esclau!
12. Mireu devastat el nostre santuari,bellesa i glòria nostra!L’han profanat els pagans.
13. Quin sentit té viure encara?
14. Mataties i els seus fills es van esquinçar els vestits, es vestiren de dol amb roba de sac i es van lamentar amargament.
15. Mentrestant, els funcionaris del rei encarregats d’imposar l’apostasia van presentar-se a Modín per obligar a oferir sacrificis.
16. Hi acudiren molts israelites. També hi van anar, formant grup a part, Mataties i els seus fills.
17. Els funcionaris reials van dir a Mataties:– Tu ets un prohom, il·lustre i influent en aquesta població, i et fan costat els teus fills i parents.
18. Vinga, doncs, acosta’t i sigues el primer a complir l’edicte del rei, com ja l’han complert totes les nacions i també els homes de Judà i els qui s’han quedat a Jerusalem. Així tu i els teus fills figurareu entre els amics del rei. Tu i els teus fills sereu honorats amb obsequis de plata i or i amb tota mena de regals.
19. Però Mataties va respondre amb veu forta:– Encara que totes les nacions del reialme obeeixin el rei, abandonant la religió dels seus pares i plegant-se a les seves ordres,
20. el que és jo, els meus fills i els meus parents mantindrem l’aliança que el Senyor va fer amb els nostres pares.
21. Que ell ens faci la gràcia de no abandonar la Llei de Moisès i les seves prescripcions.
22. No obeirem les ordres del rei ni ens decantarem gens ni mica de la nostra religió!
23. Tot just acabava de pronunciar aquestes paraules, quan un jueu, complint les ordres del rei, es va acostar davant de tothom a oferir un sacrifici sobre l’altar de Modín.
24. Mataties, que ho veié, es va encendre de zel. Tremolant tot ell i donant curs a la seva justa indignació, va córrer a degollar aquell home damunt l’altar.