6. Mataties, doncs, veient els sacrilegis que es cometien a Judà i a Jerusalem,
7. va exclamar:– Ai de mi!¿Per a això he hagut de néixer,per a veure esclafat el meu poblei la ciutat santa destruïda?¿Per a quedar-me aquímentre la ciutatés en mans dels enemicsi el seu santuarien mans dels estrangers?
8. El seu santuariés com un home sense honor:
9. els objectes que li erenmotiu de glòria,se’ls han endut com a botí.Li maten els infants per les places,els seus joves cauensota l’espasa enemiga.
10. Quina nació no ha heretatuna part d’aquest regnei no s’ha apoderatde les seves despulles?
11. Li han arrencattot allò que l’adornava.Lliure com era, ara és esclau!
12. Mireu devastat el nostre santuari,bellesa i glòria nostra!L’han profanat els pagans.
13. Quin sentit té viure encara?
14. Mataties i els seus fills es van esquinçar els vestits, es vestiren de dol amb roba de sac i es van lamentar amargament.
15. Mentrestant, els funcionaris del rei encarregats d’imposar l’apostasia van presentar-se a Modín per obligar a oferir sacrificis.
16. Hi acudiren molts israelites. També hi van anar, formant grup a part, Mataties i els seus fills.
17. Els funcionaris reials van dir a Mataties:– Tu ets un prohom, il·lustre i influent en aquesta població, i et fan costat els teus fills i parents.
18. Vinga, doncs, acosta’t i sigues el primer a complir l’edicte del rei, com ja l’han complert totes les nacions i també els homes de Judà i els qui s’han quedat a Jerusalem. Així tu i els teus fills figurareu entre els amics del rei. Tu i els teus fills sereu honorats amb obsequis de plata i or i amb tota mena de regals.