38. Aquells jueus, doncs, atacats en ple dissabte, van morir amb els fills, les dones i el bestiar. Entre tots eren un miler de persones.
39. Quan Mataties i els seus amics ho van saber, els van plorar amargament.
40. Però alhora es digueren entre ells:– Si tots plegats fem com aquests germans nostres, si no lluitem contra els pagans per la nostra vida i les nostres lleis, ens exterminaran ben aviat del país.
41. I aquell mateix dia van prendre aquest determini:– Lluitarem contra qualsevol qui ens ataqui en dissabte. No hem de morir pas com han mort els nostres germans en els seus amagatalls.
42. Llavors s’uní a ells el grup dels asideus, israelites valents, lliurats en cos i ànima a la Llei de Moisès.
43. També se’ls van afegir tots els qui fugien de les desgràcies d’aquell moment. Això representà per a Mataties i els seus un bon reforç.
44. Fou així com van organitzar un exèrcit i van descarregar tot el pes del seu furor contra els jueus pecadors i infidels. I els jueus que es van escapar, se salvaren refugiant-se entre les nacions paganes.
45. Mataties i els seus amics van recórrer tot el país enderrocant els altars idolàtrics
46. i obligant a circumcidar els infants incircumcisos que van trobar pel territori d’Israel.
47. Van perseguir tots els arrogants, i la seva campanya reeixí plenament.
48. Van rescatar la Llei de mans dels pagans i dels seus reis i mantingueren a ratlla el pecador.
49. Quan a Mataties li arribà l’hora de morir, va dir als seus fills:– Ara triomfen l’arrogància i la insolència, són temps de desgavell i de violència desfermada.
50. Ara, fills meus, manteniu-vos plens de zel per la Llei de Moisès, doneu la vida per l’aliança que Déu va fer amb els nostres pares.
51. Tingueu presents les gestes que els nostres avantpassats van realitzar en el seu temps i guanyeu-vos una fama gloriosa i un nom etern.