38. Aquells jueus, doncs, atacats en ple dissabte, van morir amb els fills, les dones i el bestiar. Entre tots eren un miler de persones.
39. Quan Mataties i els seus amics ho van saber, els van plorar amargament.
40. Però alhora es digueren entre ells:– Si tots plegats fem com aquests germans nostres, si no lluitem contra els pagans per la nostra vida i les nostres lleis, ens exterminaran ben aviat del país.
41. I aquell mateix dia van prendre aquest determini:– Lluitarem contra qualsevol qui ens ataqui en dissabte. No hem de morir pas com han mort els nostres germans en els seus amagatalls.
42. Llavors s’uní a ells el grup dels asideus, israelites valents, lliurats en cos i ànima a la Llei de Moisès.
43. També se’ls van afegir tots els qui fugien de les desgràcies d’aquell moment. Això representà per a Mataties i els seus un bon reforç.
44. Fou així com van organitzar un exèrcit i van descarregar tot el pes del seu furor contra els jueus pecadors i infidels. I els jueus que es van escapar, se salvaren refugiant-se entre les nacions paganes.