23. Tot just acabava de pronunciar aquestes paraules, quan un jueu, complint les ordres del rei, es va acostar davant de tothom a oferir un sacrifici sobre l’altar de Modín.
24. Mataties, que ho veié, es va encendre de zel. Tremolant tot ell i donant curs a la seva justa indignació, va córrer a degollar aquell home damunt l’altar.
25. En aquell mateix moment va matar el funcionari del rei que obligava a oferir els sacrificis i va enderrocar l’altar.
26. Ple de zel per la Llei de Moisès, havia fet el mateix que Pinhàs va fer a Zimrí, fill de Salú.
27. Tot seguit Mataties va recórrer la població cridant amb veu forta:– El qui estigui encès de zel per la Llei de Moisès i vulgui mantenir l’aliança amb el Senyor, que em segueixi!
28. Després va fugir amb els seus fills cap a les muntanyes, abandonant tot el que posseïen en aquella població.
29. Llavors molts que volien viure segons el dret i la justícia de la Llei de Moisès van baixar a instal·lar-se al desert
30. amb els fills, les dones i el bestiar, ja que la desgràcia els havia caigut al damunt.
31. Els funcionaris del rei i la guarnició apostada a Jerusalem, a la ciutat de David, van saber que aquella gent no feia cas de les ordres del rei i havien baixat als amagatalls del desert.
32. Per això van córrer a perseguir-los amb nombrosos efectius. Quan els van aconseguir, prengueren posicions davant d’ells amb la intenció d’atacar-los en dissabte.
33. Llavors els van dir:– Encara hi sou a temps! Sortiu, obeïu l’ordre del rei i salvareu la vida.
34. Però ells respongueren:– Ni sortirem ni acatarem l’ordre del rei. No profanarem el dissabte.
35. Els soldats van atacar-los tot d’una