16. Hi acudiren molts israelites. També hi van anar, formant grup a part, Mataties i els seus fills.
17. Els funcionaris reials van dir a Mataties:– Tu ets un prohom, il·lustre i influent en aquesta població, i et fan costat els teus fills i parents.
18. Vinga, doncs, acosta’t i sigues el primer a complir l’edicte del rei, com ja l’han complert totes les nacions i també els homes de Judà i els qui s’han quedat a Jerusalem. Així tu i els teus fills figurareu entre els amics del rei. Tu i els teus fills sereu honorats amb obsequis de plata i or i amb tota mena de regals.
19. Però Mataties va respondre amb veu forta:– Encara que totes les nacions del reialme obeeixin el rei, abandonant la religió dels seus pares i plegant-se a les seves ordres,
20. el que és jo, els meus fills i els meus parents mantindrem l’aliança que el Senyor va fer amb els nostres pares.
21. Que ell ens faci la gràcia de no abandonar la Llei de Moisès i les seves prescripcions.
22. No obeirem les ordres del rei ni ens decantarem gens ni mica de la nostra religió!
23. Tot just acabava de pronunciar aquestes paraules, quan un jueu, complint les ordres del rei, es va acostar davant de tothom a oferir un sacrifici sobre l’altar de Modín.
24. Mataties, que ho veié, es va encendre de zel. Tremolant tot ell i donant curs a la seva justa indignació, va córrer a degollar aquell home damunt l’altar.
25. En aquell mateix moment va matar el funcionari del rei que obligava a oferir els sacrificis i va enderrocar l’altar.
26. Ple de zel per la Llei de Moisès, havia fet el mateix que Pinhàs va fer a Zimrí, fill de Salú.
27. Tot seguit Mataties va recórrer la població cridant amb veu forta:– El qui estigui encès de zel per la Llei de Moisès i vulgui mantenir l’aliança amb el Senyor, que em segueixi!
28. Després va fugir amb els seus fills cap a les muntanyes, abandonant tot el que posseïen en aquella població.
29. Llavors molts que volien viure segons el dret i la justícia de la Llei de Moisès van baixar a instal·lar-se al desert
30. amb els fills, les dones i el bestiar, ja que la desgràcia els havia caigut al damunt.
31. Els funcionaris del rei i la guarnició apostada a Jerusalem, a la ciutat de David, van saber que aquella gent no feia cas de les ordres del rei i havien baixat als amagatalls del desert.
32. Per això van córrer a perseguir-los amb nombrosos efectius. Quan els van aconseguir, prengueren posicions davant d’ells amb la intenció d’atacar-los en dissabte.
33. Llavors els van dir:– Encara hi sou a temps! Sortiu, obeïu l’ordre del rei i salvareu la vida.
34. Però ells respongueren:– Ni sortirem ni acatarem l’ordre del rei. No profanarem el dissabte.
35. Els soldats van atacar-los tot d’una
36. sense que els jueus s’hi tornessin: no els van llançar cap pedra ni van tapar tan sols la boca dels amagatalls.