16. Hi acudiren molts israelites. També hi van anar, formant grup a part, Mataties i els seus fills.
17. Els funcionaris reials van dir a Mataties:– Tu ets un prohom, il·lustre i influent en aquesta població, i et fan costat els teus fills i parents.
18. Vinga, doncs, acosta’t i sigues el primer a complir l’edicte del rei, com ja l’han complert totes les nacions i també els homes de Judà i els qui s’han quedat a Jerusalem. Així tu i els teus fills figurareu entre els amics del rei. Tu i els teus fills sereu honorats amb obsequis de plata i or i amb tota mena de regals.
19. Però Mataties va respondre amb veu forta:– Encara que totes les nacions del reialme obeeixin el rei, abandonant la religió dels seus pares i plegant-se a les seves ordres,
20. el que és jo, els meus fills i els meus parents mantindrem l’aliança que el Senyor va fer amb els nostres pares.
21. Que ell ens faci la gràcia de no abandonar la Llei de Moisès i les seves prescripcions.
22. No obeirem les ordres del rei ni ens decantarem gens ni mica de la nostra religió!
23. Tot just acabava de pronunciar aquestes paraules, quan un jueu, complint les ordres del rei, es va acostar davant de tothom a oferir un sacrifici sobre l’altar de Modín.
24. Mataties, que ho veié, es va encendre de zel. Tremolant tot ell i donant curs a la seva justa indignació, va córrer a degollar aquell home damunt l’altar.
25. En aquell mateix moment va matar el funcionari del rei que obligava a oferir els sacrificis i va enderrocar l’altar.
26. Ple de zel per la Llei de Moisès, havia fet el mateix que Pinhàs va fer a Zimrí, fill de Salú.