1. Joan pujà des de Guèzer per informar el seu pare Simó de les accions de Cendebeu.
2. Simó convocà els seus dos fills grans, Judes i Joan, i els va dir:– Els meus germans, tota la casa del meu pare i jo mateix hem combatut els enemics d’Israel des de la nostra joventut fins al dia d’avui, i amb el nostre esforç hem aconseguit moltes vegades d’alliberar Israel.
3. Ara ja sóc vell, però vosaltres, per la misericòrdia de Déu, esteu en la plenitud de la vida. Ocupeu el meu lloc i el lloc del meu germà i sortiu a lluitar per la nostra nació. Que us hi acompanyi l’auxili de Déu!
4. Joan reclutà en el país vint mil homes aptes per a la guerra, i cavalleria, i emprengueren la marxa contra Cendebeu. Van fer nit a Modín,
5. i a trenc d’alba es van llevar per continuar avançant per la plana. Tot d’una els va sortir al pas un nombrós exèrcit d’infanteria i cavalleria. Un torrent separava uns i altres.
6. Joan i el seu exèrcit van prendre posicions enfront de l’enemic. Veient que la tropa no gosava travessar el torrent, Joan passà el primer; els seus homes, en veure-ho, passaren darrere d’ell.
7. Joan dividí el seu exèrcit situant la cavalleria enmig de la infanteria, ja que la cavalleria enemiga era molt nombrosa.
8. Tocaren les trompetes i Cendebeu amb el seu exèrcit va ser derrotat; molts van caure mortalment ferits, i els qui van quedar es refugiaren a la fortalesa de Cedron.
9. Durant el combat havia estat ferit Judes, el germà de Joan, però aquest continuà la persecució de l’enemic fins a arribar a Cedron, reconstruïda per Cendebeu.
10. Els fugitius anaren fins a les torres dels camps de la rodalia d’Asdod. Joan va calar foc a la ciutat i va causar unes dues mil baixes a l’enemic. Després Joan tornà en pau a Judea.
11. Ptolemeu, fill d’Abub, havia estat nomenat governador de la plana de Jericó i tenia plata i or en abundància,
12. com a gendre que era del gran sacerdot Simó.