23. i als indrets següents: Sàmpsaces, Esparta, Delos, Mindos, Sició, Cària, Samos, Pamfília, Lícia, Halicarnàs, Rodes, Faselis, Cos, Side, Arvad, Gortina, Cnidos, Xipre i Cirene.
24. Una còpia de la carta fou també adreçada al gran sacerdot Simó.
25. Antíoc, mentrestant, assetjava encara la ciutat de Dor llançant-hi sense parar els seus soldats i construint màquines de guerra. Trifó estava bloquejat: era impossible d’entrar a Dor o de sortir-ne.
26. Per tal d’ajudar Antíoc, Simó posà a la seva disposició dos mil homes escollits, i també plata, or i molt material.
27. Però Antíoc es negà a acceptar-ho. Més encara, va revocar tots els acords que havia fet anteriorment amb Simó i el tractà com a enemic.
28. Antíoc va enviar-li Atenobi, un dels amics del rei, per entrevistar-se amb Simó i dir-li: «Vosaltres ocupeu Jafa, Guèzer i la ciutadella de Jerusalem, ciutats del meu regne,
29. i n’heu devastat el territori. Heu causat grans desastres al país i us heu fet amos de molts indrets del meu reialme.
30. Ara, doncs, torneu-me les ciutats que heu conquerit i els impostos dels indrets que heu sotmès fora de les fronteres de Judea.
31. O bé, si així ho desitgeu, pagueu per elles una indemnització de deu mil quilos de plata i uns altres onze mil quilos per les destrosses que heu fet i pels impostos que deveu d’aquelles ciutats. En cas contrari vindrem a fer-vos la guerra.»
32. Llavors Atenobi, amic del rei, es va presentar a Jerusalem. Amb gran sorpresa va contemplar la magnificència que envoltava Simó i la sala de recepcions amb vaixelles d’or i de plata i tot el parament. Quan va comunicar a Simó el missatge del rei,