39. l’ha comptat entre els seus amics i li ha concedit grans honors.
40. El rei sabia, en efecte, que els romans tractaven els jueus com a amics, aliats i germans i que havien acollit amb tots els honors els ambaixadors de Simó.
41. Sabia també que els jueus i els seus sacerdots havien acceptat Simó i els seus descendents com a caps seus i grans sacerdots fins que no sorgís un profeta digne de fe.
42. Sabia que l’havien acceptat com el seu general, amb la missió de vetllar pel santuari i de nomenar els responsables de les obres públiques, del govern del país, de l’armament i de les fortaleses.
43. Simó, doncs, vetllarà pel santuari. Tothom l’obeirà. Tots els documents oficials del país seran escrits en el seu nom. Anirà vestit de porpra i durà insígnies d’or.
44. »Ningú del poble ni cap dels sacerdots no tindrà dret a contravenir cap disposició d’aquestes, ni a contradir les ordres de Simó, ni a convocar cap assemblea al país sense la seva autorització, ni a dur vestits de porpra, ni a portar una fíbula d’or.
45. El qui contravingui aquestes disposicions o s’hi oposi, haurà d’atenir-se a les conseqüències.
46. Tot el poble decideix d’atorgar a Simó el dret d’actuar segons aquestes prerrogatives.
47. Simó accepta i consent de ser gran sacerdot, de ser general i cap dels jueus i dels seus sacerdots i d’estar al davant de tot el poble.»
48. Els jueus decidiren de gravar aquesta inscripció en tauletes de bronze i col·locar-les al recinte del temple en un lloc ben visible,
49. i dipositar-ne còpies a la sala del tresor, a disposició de Simó i dels seus fills.