29. En tantes guerres que ha patit aquest país, Simó, fill de Mataties i descendent dels fills de Joiarib, i els seus germans, han arriscat la vida i han plantat cara als enemics de la nació per defensar el seu temple i la Llei de Moisès. Així han omplert de glòria aquesta nació.
30. Jonatan la va redreçar i en fou el gran sacerdot, fins que anà a reunir-se amb els seus.
31. Llavors els enemics d’Israel volien envair el país per devastar-lo i saquejar el temple.
32. Però Simó es va aixecar per combatre a favor del seu país, esmerçant bona part del seu patrimoni per armar l’exèrcit de la nació i pagar-li la soldada.
33. Fortificà les ciutats de Judea i també Betsur, a la frontera del país, on l’enemic tenia abans un magatzem d’armes, i va apostar-hi una guarnició de jueus.
34. Fortificà també Jafa, a la costa, i Guèzer, vora la regió d’Asdod, ciutat que els enemics havien ocupat. Va assentar-hi jueus, proveint-los de tot el necessari per a viure.
35. El poble ha vist la fidelitat de Simó i el seu afany per fer gloriosa la seva nació, i l’ha nomenat cap i gran sacerdot en reconeixement de tot el que ha dut a terme, en reconeixement de la seva justícia i de la seva lleialtat mantingudes envers la nació. Ell ha procurat per tots els mitjans la grandesa del seu poble.
36. En el seu temps ha eradicat feliçment els pagans del país, i en especial els qui ocupaven la ciutat de David, a Jerusalem. S’hi havien fet una ciutadella des d’on sortien a profanar els voltants del temple i atemptaven greument contra la seva santedat.
37. Simó hi ha instal·lat soldats jueus i l’ha fortificada per assegurar la defensa del país i de la ciutat. També ha sobrealçat les muralles de Jerusalem.
38. »Per tot això, el rei Demetri l’ha confirmat en el càrrec de gran sacerdot,
39. l’ha comptat entre els seus amics i li ha concedit grans honors.
40. El rei sabia, en efecte, que els romans tractaven els jueus com a amics, aliats i germans i que havien acollit amb tots els honors els ambaixadors de Simó.
41. Sabia també que els jueus i els seus sacerdots havien acceptat Simó i els seus descendents com a caps seus i grans sacerdots fins que no sorgís un profeta digne de fe.
42. Sabia que l’havien acceptat com el seu general, amb la missió de vetllar pel santuari i de nomenar els responsables de les obres públiques, del govern del país, de l’armament i de les fortaleses.
43. Simó, doncs, vetllarà pel santuari. Tothom l’obeirà. Tots els documents oficials del país seran escrits en el seu nom. Anirà vestit de porpra i durà insígnies d’or.
44. »Ningú del poble ni cap dels sacerdots no tindrà dret a contravenir cap disposició d’aquestes, ni a contradir les ordres de Simó, ni a convocar cap assemblea al país sense la seva autorització, ni a dur vestits de porpra, ni a portar una fíbula d’or.
45. El qui contravingui aquestes disposicions o s’hi oposi, haurà d’atenir-se a les conseqüències.
46. Tot el poble decideix d’atorgar a Simó el dret d’actuar segons aquestes prerrogatives.
47. Simó accepta i consent de ser gran sacerdot, de ser general i cap dels jueus i dels seus sacerdots i d’estar al davant de tot el poble.»
48. Els jueus decidiren de gravar aquesta inscripció en tauletes de bronze i col·locar-les al recinte del temple en un lloc ben visible,