28. en la gran assemblea general dels sacerdots, del poble, de les autoritats de la nació i dels ancians del país, hem estat informats del que segueix:
29. En tantes guerres que ha patit aquest país, Simó, fill de Mataties i descendent dels fills de Joiarib, i els seus germans, han arriscat la vida i han plantat cara als enemics de la nació per defensar el seu temple i la Llei de Moisès. Així han omplert de glòria aquesta nació.
30. Jonatan la va redreçar i en fou el gran sacerdot, fins que anà a reunir-se amb els seus.
31. Llavors els enemics d’Israel volien envair el país per devastar-lo i saquejar el temple.
32. Però Simó es va aixecar per combatre a favor del seu país, esmerçant bona part del seu patrimoni per armar l’exèrcit de la nació i pagar-li la soldada.
33. Fortificà les ciutats de Judea i també Betsur, a la frontera del país, on l’enemic tenia abans un magatzem d’armes, i va apostar-hi una guarnició de jueus.
34. Fortificà també Jafa, a la costa, i Guèzer, vora la regió d’Asdod, ciutat que els enemics havien ocupat. Va assentar-hi jueus, proveint-los de tot el necessari per a viure.
35. El poble ha vist la fidelitat de Simó i el seu afany per fer gloriosa la seva nació, i l’ha nomenat cap i gran sacerdot en reconeixement de tot el que ha dut a terme, en reconeixement de la seva justícia i de la seva lleialtat mantingudes envers la nació. Ell ha procurat per tots els mitjans la grandesa del seu poble.
36. En el seu temps ha eradicat feliçment els pagans del país, i en especial els qui ocupaven la ciutat de David, a Jerusalem. S’hi havien fet una ciutadella des d’on sortien a profanar els voltants del temple i atemptaven greument contra la seva santedat.