19. El document fou llegit davant l’assemblea del poble, a Jerusalem.
20. Aquesta és la còpia de la carta que van enviar els espartans:«Els magistrats i la ciutat d’Esparta saluden els seus germans Simó, el gran sacerdot, els ancians, els sacerdots i tot el poble jueu.
21. Els ambaixadors que heu tramès al nostre poble ens han informat de la bona fama i del respecte que us heu guanyat. Ens ha alegrat molt la seva visita
22. i hem transcrit les seves propostes en el registre oficial del nostre poble, en aquests termes: “Numeni, fill d’Antíoc, i Antípatre, fill de Jàson, han vingut en qualitat d’ambaixadors dels jueus per renovar l’amistat amb nosaltres.
23. El poble ha decidit d’acollir-los amb tots els honors i dipositar còpia dels seus discursos als arxius públics. Així el poble d’Esparta els tindrà sempre presents. Se n’ha fet una còpia per al gran sacerdot Simó.”»
24. Després d’això, Simó envià Numeni a Roma amb un enorme escut d’or, per a confirmar l’aliança amb els romans. L’escut tenia un valor equivalent a uns quatre-cents quilos de plata.
25. Quan els jueus van conèixer aquests fets, es deien:– Com podríem expressar el nostre agraïment a Simó i als seus fills?
26. Ell, els seus germans i tota la casa del seu pare s’han mantingut ferms combatent contra els enemics d’Israel i obligant-los a retirar-se. Ens han donat la llibertat.Llavors van fer gravar una inscripció en tauletes de bronze i la van fixar en unes esteles a la muntanya de Sió.
27. Aquesta n’és la còpia:«El dia divuit del mes d’elul de l’any cent setanta-dos, que correspon al tercer any del gran sacerdot Simó, a l’atri del temple,
28. en la gran assemblea general dels sacerdots, del poble, de les autoritats de la nació i dels ancians del país, hem estat informats del que segueix:
29. En tantes guerres que ha patit aquest país, Simó, fill de Mataties i descendent dels fills de Joiarib, i els seus germans, han arriscat la vida i han plantat cara als enemics de la nació per defensar el seu temple i la Llei de Moisès. Així han omplert de glòria aquesta nació.
30. Jonatan la va redreçar i en fou el gran sacerdot, fins que anà a reunir-se amb els seus.
31. Llavors els enemics d’Israel volien envair el país per devastar-lo i saquejar el temple.
32. Però Simó es va aixecar per combatre a favor del seu país, esmerçant bona part del seu patrimoni per armar l’exèrcit de la nació i pagar-li la soldada.
33. Fortificà les ciutats de Judea i també Betsur, a la frontera del país, on l’enemic tenia abans un magatzem d’armes, i va apostar-hi una guarnició de jueus.
34. Fortificà també Jafa, a la costa, i Guèzer, vora la regió d’Asdod, ciutat que els enemics havien ocupat. Va assentar-hi jueus, proveint-los de tot el necessari per a viure.
35. El poble ha vist la fidelitat de Simó i el seu afany per fer gloriosa la seva nació, i l’ha nomenat cap i gran sacerdot en reconeixement de tot el que ha dut a terme, en reconeixement de la seva justícia i de la seva lleialtat mantingudes envers la nació. Ell ha procurat per tots els mitjans la grandesa del seu poble.
36. En el seu temps ha eradicat feliçment els pagans del país, i en especial els qui ocupaven la ciutat de David, a Jerusalem. S’hi havien fet una ciutadella des d’on sortien a profanar els voltants del temple i atemptaven greument contra la seva santedat.
37. Simó hi ha instal·lat soldats jueus i l’ha fortificada per assegurar la defensa del país i de la ciutat. També ha sobrealçat les muralles de Jerusalem.