6. Per això, ara que totes les nacions ens odien i s’han aplegat per exterminar-nos, jo sortiré en defensa de la meva nació, del temple, de les vostres dones i dels vostres fills.
7. Aquestes paraules van revifar immediatament l’entusiasme del poble,
8. i tothom va respondre amb veu forta:– Tu ets ara el nostre cap, en lloc dels teus germans Judes i Jonatan.
9. Guia’ns en el combat, que nosaltres obeirem totes les teves ordres.
10. Simó va concentrar tots els homes aptes per a la guerra i va enllestir ràpidament la reconstrucció de les muralles de Jerusalem i les fortificacions de tot el seu voltant.
11. A més va enviar Jonatan, fill d’Absalom, amb un exèrcit considerable a Jafa. Jonatan va expulsar-ne els habitants i s’hi va instal·lar.
12. Trifó sortí de Ptolemaida amb un gran exèrcit per envair el país de Judà. Duia amb ell com a presoner Jonatan, germà de Simó.
13. Simó va acampar a Hadid, davant la plana.
14. Quan Trifó va saber que Simó havia succeït el seu germà Jonatan i que venia disposat a presentar-li batalla, li envià ambaixadors amb aquest missatge:
15. «El teu germà Jonatan exercia molts càrrecs, i per això devia molts diners a la tresoreria reial; per aquest motiu ara el retenim presoner.
16. El deixaré anar tan bon punt m’enviïs dos mil quilos de plata i, a més, dos fills seus com a ostatges, no fos cas que, un cop lliure, ens fes traïció.»
17. Simó va comprendre que el missatge era un engany, però va fer portar la plata i els dos fills. No volia guanyar-se l’enemistat de la gent,
18. que diria: «Jonatan ha mort perquè Simó no ha enviat a Trifó ni la plata ni els nois.»
19. Així, doncs, Simó envià els nois i els dos mil quilos de plata, però Trifó, faltant a la paraula, no deixà lliure Jonatan.
20. Després d’això, Trifó va posar-se en campanya per envair el país i devastar-lo. Trifó i el seu exèrcit van fer una gran volta passant pel camí que porta a Adoraim, però Simó amb els seus homes no el deixava de petja arreu on anava.