42. i el poble començà a datar així els documents i contractes: «Any primer del govern de Simó, gran sacerdot, general i cap dels jueus.»
43. Aquells dies, Simó va acampar prop de Guèzer i la va assetjar amb les seves tropes. Féu construir una torre mòbil i la va acostar a les muralles de la ciutat; atacà un dels baluards i se’n va apoderar.
44. Els soldats saltaren des de la torre a dintre la ciutat i van sembrar-hi un gran pànic.
45. Llavors els habitants, amb les dones i les criatures, van pujar a la muralla, esquinçant-se els vestits i demanant amb grans crits a Simó que els concedís la pau.
46. Deien:– No ens tractis com mereix el mal que hem fet. Tingues pietat de nosaltres!
47. Simó va arribar a un acord amb ells i suspengué l’atac. Tanmateix, va expulsar-los de la ciutat i purificà les cases traient-ne els ídols. Després va entrar a Guèzer entre himnes i càntics de lloança.
48. Tragué de la ciutat tot allò que la feia impura i va instal·lar-hi gent fidel a la Llei de Moisès. Va fortificar Guèzer i s’hi va construir una casa.
49. Els ocupants de la ciutadella de Jerusalem, com que no podien circular pel país per comprar o vendre, passaven una fam terrible i molts morien d’inanició.
50. Per això van clamar a Simó demanant la pau, i Simó els la concedí. Però els expulsà de la ciutadella i la va purificar de tot el que la profanava.
51. El dia vint-i-tres del mes segon de l’any cent setanta-u, els jueus van entrar a la ciutadella enmig d’aclamacions i amb palmes a les mans, al so d’arpes, címbals i lires, amb himnes i càntics, perquè havia estat esclafat i expulsat un gran enemic d’Israel.
52. Simó va disposar que cada any se celebraria aquella festa. Va fortificar la muntanya del temple pel costat de la ciutadella i va habitar-hi amb els seus.
53. Quan Simó veié que el seu fill Joan era ja un home, li va confiar el comandament de tot l’exèrcit, amb residència a Guèzer.