34. Després envià uns homes de confiança al rei Demetri perquè descarregués d’impostos el país, ja que Trifó no feia més que depredar-lo.
35. Demetri, en resposta a aquesta demanda, li va escriure aquesta carta:
36. «El rei Demetri saluda Simó, gran sacerdot i amic de reis, els ancians i el poble jueu.
37. Hem rebut la corona d’or i la palma amb què ens has obsequiat, i estem disposats a signar amb vosaltres una pau estable i a escriure als funcionaris que us atorguin exempcions en els impostos.
38. Continua en vigor tot el que vam acordar amb vosaltres i queden vostres les fortaleses que heu edificat.
39. Us perdonem els errors i les faltes que heu comès fins al dia d’avui i els tributs especials que ens deveu. I si a Jerusalem es recaptava algun altre impost, sapigueu que des d’ara no us serà exigit mai més.
40. Si alguns de vosaltres estan capacitats per a enquadrar-se en la nostra guàrdia personal, s’hi poden enquadrar. Que regni la pau entre nosaltres!»
41. L’any cent setanta, Israel es tragué de sobre el jou dels estrangers,
42. i el poble començà a datar així els documents i contractes: «Any primer del govern de Simó, gran sacerdot, general i cap dels jueus.»
43. Aquells dies, Simó va acampar prop de Guèzer i la va assetjar amb les seves tropes. Féu construir una torre mòbil i la va acostar a les muralles de la ciutat; atacà un dels baluards i se’n va apoderar.
44. Els soldats saltaren des de la torre a dintre la ciutat i van sembrar-hi un gran pànic.
45. Llavors els habitants, amb les dones i les criatures, van pujar a la muralla, esquinçant-se els vestits i demanant amb grans crits a Simó que els concedís la pau.