20. Després d’això, Trifó va posar-se en campanya per envair el país i devastar-lo. Trifó i el seu exèrcit van fer una gran volta passant pel camí que porta a Adoraim, però Simó amb els seus homes no el deixava de petja arreu on anava.
21. Mentrestant, els qui ocupaven la ciutadella de Jerusalem van enviar missatgers a Trifó instant-lo que anés cap a ells pel camí del desert i els fes arribar queviures.
22. Trifó va preparar tota la seva cavalleria per a anar-hi, però aquella nit va caure una nevada tan forta que no hi pogué arribar. Llavors Trifó es dirigí a Galaad.
23. En arribar prop de Bascamà, assassinà Jonatan i el féu enterrar allí mateix.
24. Després se’n tornà al seu país.
25. Simó envià gent a recollir les despulles del seu germà Jonatan i les féu enterrar a Modín, la vila dels seus pares.
26. Tots els israelites van fer un gran dol per ell i el van plorar amargament durant molts dies.
27. Simó va fer construir damunt la tomba del seu pare i dels seus germans un monument que fos visible de lluny estant. Era de pedra tallada tant per davant com per darrere.
28. Va dreçar-hi set piràmides, l’una al costat de l’altra, en honor del seu pare, de la seva mare i dels seus quatre germans.
29. Al voltant de les piràmides hi posà grans columnes coronades de panòplies en memòria eterna dels Macabeus i, flanquejant les panòplies, unes naus esculpides en baix relleu que podien ser vistes per tots els navegants.
30. Aquest és el sepulcre que Simó erigí a Modín i que encara es conserva avui.
31. Durant tot aquest temps, Trifó es comportà traïdorament amb el jove rei Antíoc, i finalment el va assassinar.
32. Després ocupà el tron en comptes d’ell, se cenyí la corona de l’Àsia i causà grans desastres al país.
33. Simó, per la seva banda, va reconstruir les places fortes de Judea, dotant-les d’altes torres i de grans muralles, amb portes i forrellats. I va proveir de queviures aquestes fortaleses.
34. Després envià uns homes de confiança al rei Demetri perquè descarregués d’impostos el país, ja que Trifó no feia més que depredar-lo.
35. Demetri, en resposta a aquesta demanda, li va escriure aquesta carta:
36. «El rei Demetri saluda Simó, gran sacerdot i amic de reis, els ancians i el poble jueu.
37. Hem rebut la corona d’or i la palma amb què ens has obsequiat, i estem disposats a signar amb vosaltres una pau estable i a escriure als funcionaris que us atorguin exempcions en els impostos.
38. Continua en vigor tot el que vam acordar amb vosaltres i queden vostres les fortaleses que heu edificat.
39. Us perdonem els errors i les faltes que heu comès fins al dia d’avui i els tributs especials que ens deveu. I si a Jerusalem es recaptava algun altre impost, sapigueu que des d’ara no us serà exigit mai més.