16. El deixaré anar tan bon punt m’enviïs dos mil quilos de plata i, a més, dos fills seus com a ostatges, no fos cas que, un cop lliure, ens fes traïció.»
17. Simó va comprendre que el missatge era un engany, però va fer portar la plata i els dos fills. No volia guanyar-se l’enemistat de la gent,
18. que diria: «Jonatan ha mort perquè Simó no ha enviat a Trifó ni la plata ni els nois.»
19. Així, doncs, Simó envià els nois i els dos mil quilos de plata, però Trifó, faltant a la paraula, no deixà lliure Jonatan.
20. Després d’això, Trifó va posar-se en campanya per envair el país i devastar-lo. Trifó i el seu exèrcit van fer una gran volta passant pel camí que porta a Adoraim, però Simó amb els seus homes no el deixava de petja arreu on anava.
21. Mentrestant, els qui ocupaven la ciutadella de Jerusalem van enviar missatgers a Trifó instant-lo que anés cap a ells pel camí del desert i els fes arribar queviures.
22. Trifó va preparar tota la seva cavalleria per a anar-hi, però aquella nit va caure una nevada tan forta que no hi pogué arribar. Llavors Trifó es dirigí a Galaad.
23. En arribar prop de Bascamà, assassinà Jonatan i el féu enterrar allí mateix.
24. Després se’n tornà al seu país.
25. Simó envià gent a recollir les despulles del seu germà Jonatan i les féu enterrar a Modín, la vila dels seus pares.