1. Simó va saber que Trifó havia reunit un nombrós exèrcit per a envair el país de Judà i devastar-lo.
2. Però, veient el poble esporuguit i tremolós, va pujar a Jerusalem, va convocar una assemblea
3. i mirà d’animar-los amb aquestes paraules:– Vosaltres coneixeu prou bé tot el que els meus germans, la meva família i jo mateix hem fet per les lleis i pel temple. I també coneixeu les guerres i les angoixes que hem hagut de sofrir.
4. Per aquest motiu, per defensar Israel, han caigut tots els meus germans. Només he quedat jo.
5. Però lluny de mi procurar salvar la vida mentre duri aquest perill! Jo no sóc pas millor que els meus germans.
6. Per això, ara que totes les nacions ens odien i s’han aplegat per exterminar-nos, jo sortiré en defensa de la meva nació, del temple, de les vostres dones i dels vostres fills.
7. Aquestes paraules van revifar immediatament l’entusiasme del poble,
8. i tothom va respondre amb veu forta:– Tu ets ara el nostre cap, en lloc dels teus germans Judes i Jonatan.
9. Guia’ns en el combat, que nosaltres obeirem totes les teves ordres.
10. Simó va concentrar tots els homes aptes per a la guerra i va enllestir ràpidament la reconstrucció de les muralles de Jerusalem i les fortificacions de tot el seu voltant.