8. Onies va acollir amb tots els honors el vostre ambaixador i va acceptar la carta on es parlava clarament d’aliança i amistat.
9. I si bé nosaltres, que ens sentim encoratjats pels nostres llibres sants, no necessitem aquestes aliances,
10. amb aquest missatge intentem de renovar els lligams d’amistat i germanor amb vosaltres. En efecte, no voldríem que ens arribéssiu a considerar uns estrangers, ja que han passat molts anys d’ençà que ens vau enviar aquella carta.
11. Nosaltres, però, no hem deixat de tenir-vos sempre presents en els sacrificis que oferim i en les pregàries que fem en ocasió de les festes i dels altres dies assenyalats, ja que és just i necessari recordar-se dels germans,
12. i ens hem d’alegrar de la vostra fama gloriosa.
13. Quant a nosaltres, ens hem vist encerclats de grans calamitats i de nombroses guerres, i ens han atacat els reis del voltant nostre.
14. Però ens hem estimat més de no implicar, en aquestes guerres, ni a vosaltres ni els altres aliats i amics nostres.
15. En efecte, comptem amb l’ajut de Déu per a socórrer-nos. Ell ens ha alliberat dels nostres enemics i els ha humiliat.
16. Així, doncs, hem escollit Numeni, fill d’Antíoc, i Antípatre, fill de Jàson, i els hem enviat als romans per renovar l’antic tractat d’amistat i aliança que ens unia amb ells.
17. I els hem encarregat també que passin a saludar-vos i us facin a mans la nostra carta que proposa de renovar la nostra germanor.
18. Vulgueu, doncs, donar una resposta al que us proposem.»