38. Simó va reconstruir Hadid a la Xefelà. La va fortificar i la proveí de portes i forrellats.
39. Trifó aspirava a cenyir-se la corona de l’Àsia, després d’eliminar el rei Antíoc.
40. Però, preveient l’oposició i la guerra oberta de Jonatan, cercava la manera d’agafar-lo i matar-lo. I així emprengué la marxa cap a Bet-Xean.
41. A Bet-Xean va sortir-li al pas Jonatan amb quaranta mil homes, tots bons guerrers.
42. Quan Trifó el va veure amb aquell exèrcit tan nombrós, no gosà emprendre cap acció contra ell.
43. Ben al contrari, el va rebre amb tots els honors i l’omplí d’obsequis, el va presentar als seus amics i els ordenà, a ells i a tots els seus soldats, que l’obeïssin com a ell mateix.
44. Després va dir a Jonatan:– Si no estem pas en guerra, per què has carregat tantes fatigues sobre tota aquesta gent?
45. Fes-los tornar a casa seva, tria’t uns quants homes com a escorta i acompanya’m a Ptolemaida. Et vull donar aquesta ciutat i les altres fortaleses, amb les tropes restants i tots els funcionaris que hi ha. Si he vingut, és justament per això. Després me’n tornaré.
46. Jonatan, fiant-se de Trifó, va fer tal com ell li deia i llicencià les seves tropes, que se’n tornaren al país de Judà.
47. Es va quedar només amb tres mil homes: dos mil els deixà a Galilea, i els altres mil se’ls endugué amb ell.
48. Però, tan bon punt entraren a Ptolemaida, els habitants de la ciutat van tancar les portes, agafaren Jonatan i van passar a tall d’espasa tots els qui havien entrat amb ell.
49. Llavors Trifó envià tropes d’infanteria i de cavalleria a Galilea i a la Plana Gran per exterminar tots els partidaris de Jonatan.
50. Però aquests, assabentats que Jonatan havia estat capturat i que tant ell com els qui l’acompanyaven estaven perduts, es van animar mútuament i van situar-se en formació tancada, preparats per a avançar i combatre.
51. Els perseguidors, veient els jueus disposats a lluitar fins a morir, es van retirar.