24. Jonatan va saber que els generals de Demetri havien tornat per combatre contra ell amb un exèrcit encara més nombrós que abans.
25. Immediatament se n’anà de Jerusalem per sortir-los al pas a la regió d’Hamat, ja que no volia deixar-los cap possibilitat d’entrar en el seu territori.
26. Va enviar al campament dels enemics uns espies, que tornaren amb la informació que es preparaven per a sorprendre els jueus de nit.
27. Quan s’hagué post el sol, Jonatan ordenà als seus que estiguessin alerta tota la nit, amb les armes a punt per a entrar en combat. Va destacar també sentinelles tot al voltant del campament.
28. Quan els enemics es van adonar que Jonatan i els seus estaven preparats per a combatre, es van espantar i, amb el pànic que els atenallava, van encendre fogueres en el seu propi campament.
29. Jonatan i els seus, com que veien aquells focs encesos, no van comprendre què passava fins a la matinada.
30. Llavors Jonatan emprengué la persecució dels fugitius, però no els pogué atrapar, ja que havien travessat el riu Elèuter.
31. Llavors Jonatan es girà contra els àrabs anomenats zabadeus, els derrotà i saquejà el seu territori.
32. Després va aixecar el campament i anà a Damasc bo i recorrent tota la regió.
33. Simó, per la seva banda, emprengué la marxa i avançà fins a Ascaló i les fortaleses veïnes. Es desvià cap a Jafa, la va conquerir
34. i va deixar-hi una guarnició per a defensar-la, perquè l’havien informat que els habitants volien donar la fortalesa als partidaris de Demetri.