11. Nosaltres, però, no hem deixat de tenir-vos sempre presents en els sacrificis que oferim i en les pregàries que fem en ocasió de les festes i dels altres dies assenyalats, ja que és just i necessari recordar-se dels germans,
12. i ens hem d’alegrar de la vostra fama gloriosa.
13. Quant a nosaltres, ens hem vist encerclats de grans calamitats i de nombroses guerres, i ens han atacat els reis del voltant nostre.
14. Però ens hem estimat més de no implicar, en aquestes guerres, ni a vosaltres ni els altres aliats i amics nostres.
15. En efecte, comptem amb l’ajut de Déu per a socórrer-nos. Ell ens ha alliberat dels nostres enemics i els ha humiliat.
16. Així, doncs, hem escollit Numeni, fill d’Antíoc, i Antípatre, fill de Jàson, i els hem enviat als romans per renovar l’antic tractat d’amistat i aliança que ens unia amb ells.
17. I els hem encarregat també que passin a saludar-vos i us facin a mans la nostra carta que proposa de renovar la nostra germanor.
18. Vulgueu, doncs, donar una resposta al que us proposem.»
19. Vet aquí la còpia de la carta que havia estat enviada a Onies:
20. «Arios, rei d’Esparta, saluda el gran sacerdot Onies.
21. En un document sobre els espartans i els jueus s’ha descobert que són germans i que són descendents d’Abraham.
22. Ara que ho sabem, faríeu bé d’escriure’ns sobre la vostra situació.
23. De part nostra us escrivim això: Considereu com a vostres els nostres béns i el nostre bestiar, i nosaltres considerarem els vostres com si fossin nostres. Ordenem als nostres ambaixadors que us ho comuniquin en aquests mateixos termes.»
24. Jonatan va saber que els generals de Demetri havien tornat per combatre contra ell amb un exèrcit encara més nombrós que abans.
25. Immediatament se n’anà de Jerusalem per sortir-los al pas a la regió d’Hamat, ja que no volia deixar-los cap possibilitat d’entrar en el seu territori.