49. Quan els habitants van veure que els jueus s’havien fet amos de la ciutat i hi feien el que volien, els seus propòsits van quedar frustrats i llavors clamaren al rei adreçant-li aquesta súplica:
50. – Concedeix-nos la pau i mana que els jueus parin de lluitar contra nosaltres i la ciutat.
51. Els rebels van deposar les armes i van fer les paus. Els jueus s’havien omplert de glòria als ulls del rei i de tots els seus súbdits i la seva anomenada s’estengué per tot el regne. I se’n tornaren a Jerusalem carregats de botí.
52. Però quan Demetri veié que tenia el tron assegurat i que el país estava calmat sota el seu domini,
53. es va desdir de totes les promeses i es va girar contra Jonatan. En comptes d’agrair-li els bons serveis, el vexava de mil maneres.
54. Després d’això, Trifó tornà amb Antíoc, un noiet encara, que fou proclamat rei i coronat.
55. Totes les tropes que Demetri havia llicenciat es van unir a Antíoc per combatre Demetri, que hagué de fugir derrotat.
56. Trifó s’apoderà dels elefants de combat i es va convertir en l’amo d’Antioquia.
57. El jove Antíoc va escriure a Jonatan:«Et confirmo en el càrrec de gran sacerdot, et confio el govern dels quatre districtes i et dono el títol d’amic del rei.»
58. Antíoc va enviar-li una vaixella d’or amb tot el servei complet i li concedí el dret de beure en copes d’or, anar vestit de porpra i dur una fíbula d’or.
59. També va nomenar Simó, germà de Jonatan, governador militar del territori que va des del Grau de Tir fins a la frontera d’Egipte.
60. Jonatan se n’anà a recórrer la Transeufratina i les seves ciutats. Tot l’exèrcit de Síria se li va ajuntar per combatre al seu costat. Va arribar a Ascaló i els seus ciutadans el sortiren a rebre amb tots els honors.
61. D’allí anà a Gaza, però els seus habitants li van barrar les portes. Jonatan l’assetjà, mentre calava foc als pobles de la rodalia i els saquejava.