46. El rei s’havia refugiat al palau, mentre la gent ocupava els carrers i es disposava a l’assalt.
47. Els jueus a qui el rei havia demanat auxili es van posar al seu costat com un sol home. Després s’escamparen per la ciutat i aquell dia van matar-hi unes cent mil persones.
48. Aquell mateix dia van calar foc a la ciutat i s’apoderaren d’un gran botí. Així salvaren el rei.
49. Quan els habitants van veure que els jueus s’havien fet amos de la ciutat i hi feien el que volien, els seus propòsits van quedar frustrats i llavors clamaren al rei adreçant-li aquesta súplica:
50. – Concedeix-nos la pau i mana que els jueus parin de lluitar contra nosaltres i la ciutat.
51. Els rebels van deposar les armes i van fer les paus. Els jueus s’havien omplert de glòria als ulls del rei i de tots els seus súbdits i la seva anomenada s’estengué per tot el regne. I se’n tornaren a Jerusalem carregats de botí.
52. Però quan Demetri veié que tenia el tron assegurat i que el país estava calmat sota el seu domini,
53. es va desdir de totes les promeses i es va girar contra Jonatan. En comptes d’agrair-li els bons serveis, el vexava de mil maneres.
54. Després d’això, Trifó tornà amb Antíoc, un noiet encara, que fou proclamat rei i coronat.