41. Per la seva part, Jonatan demanà en un missatge al rei Demetri que retirés les tropes de la ciutadella de Jerusalem i de les places fortes, perquè no paraven d’hostilitzar Israel.
42. Demetri li envià aquesta resposta:«Per tu i per la teva nació estic disposat no solament a fer això que em demanes, sinó que, a més a més, si les coses em van bé, us ompliré d’honors, a tu i la teva nació.
43. Mentrestant, però, estaria bé que m’enviessis homes per a lluitar al meu costat, perquè totes les meves tropes s’han revoltat contra mi.»
44. Jonatan va enviar-li a Antioquia tres mil homes entrenats per a combatre. Quan van arribar-hi, Demetri s’alegrà de la seva vinguda,
45. ja que els ciutadans, uns cent vint mil homes, s’havien concentrat al mig de la ciutat, decidits a matar-lo.
46. El rei s’havia refugiat al palau, mentre la gent ocupava els carrers i es disposava a l’assalt.
47. Els jueus a qui el rei havia demanat auxili es van posar al seu costat com un sol home. Després s’escamparen per la ciutat i aquell dia van matar-hi unes cent mil persones.
48. Aquell mateix dia van calar foc a la ciutat i s’apoderaren d’un gran botí. Així salvaren el rei.
49. Quan els habitants van veure que els jueus s’havien fet amos de la ciutat i hi feien el que volien, els seus propòsits van quedar frustrats i llavors clamaren al rei adreçant-li aquesta súplica:
50. – Concedeix-nos la pau i mana que els jueus parin de lluitar contra nosaltres i la ciutat.
51. Els rebels van deposar les armes i van fer les paus. Els jueus s’havien omplert de glòria als ulls del rei i de tots els seus súbdits i la seva anomenada s’estengué per tot el regne. I se’n tornaren a Jerusalem carregats de botí.
52. Però quan Demetri veié que tenia el tron assegurat i que el país estava calmat sota el seu domini,