37. Encarregueu-vos, doncs, de treure una còpia d’aquest document i de donarla a Jonatan, perquè sigui exposada en lloc ben visible a la santa muntanya del temple.”»
38. El rei Demetri, veient el país calmat sota el seu domini i sense cap resistència, llicencià totes les tropes i va manar que cadascú tornés al seu país. Només es reservà les tropes mercenàries que havia reclutat de les illes gregues. Amb això es guanyà l’enemistat de totes les tropes que tenia dels seus predecessors.
39. Aleshores Trifó, antic partidari d’Alexandre, en veure que l’exèrcit estava descontent de Demetri, es presentà a l’àrab Imalcuè, que era el preceptor d’Antíoc, el jove fill d’Alexandre.
40. Trifó es quedà força temps amb ell i anà convencent-lo que li confiés el noi per fer-lo rei en comptes del seu pare. Igualment l’informà de les decisions que havia pres Demetri i de la mala voluntat que l’exèrcit li portava.
41. Per la seva part, Jonatan demanà en un missatge al rei Demetri que retirés les tropes de la ciutadella de Jerusalem i de les places fortes, perquè no paraven d’hostilitzar Israel.
42. Demetri li envià aquesta resposta:«Per tu i per la teva nació estic disposat no solament a fer això que em demanes, sinó que, a més a més, si les coses em van bé, us ompliré d’honors, a tu i la teva nació.
43. Mentrestant, però, estaria bé que m’enviessis homes per a lluitar al meu costat, perquè totes les meves tropes s’han revoltat contra mi.»
44. Jonatan va enviar-li a Antioquia tres mil homes entrenats per a combatre. Quan van arribar-hi, Demetri s’alegrà de la seva vinguda,
45. ja que els ciutadans, uns cent vint mil homes, s’havien concentrat al mig de la ciutat, decidits a matar-lo.
46. El rei s’havia refugiat al palau, mentre la gent ocupava els carrers i es disposava a l’assalt.
47. Els jueus a qui el rei havia demanat auxili es van posar al seu costat com un sol home. Després s’escamparen per la ciutat i aquell dia van matar-hi unes cent mil persones.
48. Aquell mateix dia van calar foc a la ciutat i s’apoderaren d’un gran botí. Així salvaren el rei.
49. Quan els habitants van veure que els jueus s’havien fet amos de la ciutat i hi feien el que volien, els seus propòsits van quedar frustrats i llavors clamaren al rei adreçant-li aquesta súplica:
50. – Concedeix-nos la pau i mana que els jueus parin de lluitar contra nosaltres i la ciutat.
51. Els rebels van deposar les armes i van fer les paus. Els jueus s’havien omplert de glòria als ulls del rei i de tots els seus súbdits i la seva anomenada s’estengué per tot el regne. I se’n tornaren a Jerusalem carregats de botí.
52. Però quan Demetri veié que tenia el tron assegurat i que el país estava calmat sota el seu domini,
53. es va desdir de totes les promeses i es va girar contra Jonatan. En comptes d’agrair-li els bons serveis, el vexava de mil maneres.
54. Després d’això, Trifó tornà amb Antíoc, un noiet encara, que fou proclamat rei i coronat.
55. Totes les tropes que Demetri havia llicenciat es van unir a Antíoc per combatre Demetri, que hagué de fugir derrotat.