24. Ben proveït de plata i or, de vestits i de molts altres regals, es presentà davant el rei a Ptolemaida i es va guanyar el seu favor.
25. Alguns israelites infidels volien acusar Jonatan,
26. però el rei el va tractar com l’havien tractat els seus antecessors: carregant-lo d’honors davant tots els anomenats amics del rei.
27. El va confirmar en el càrrec de gran sacerdot i en tots els altres privilegis que havia rebut i va fer que el posessin en el primer rang dels anomenats amics del rei.
28. Jonatan demanà al rei l’exempció d’impostos a favor de Judea i dels tres districtes de Samaria, i li prometé a canvi sis tones de plata.
29. El rei s’hi va avenir i féu arribar a Jonatan un document redactat en aquests termes:
30. «El rei Demetri saluda el seu germà Jonatan i la nació jueva.
31. Us transcrivim a tall d’informació la còpia de la carta que hem escrit sobre vosaltres a Làstenes, un dels nostres parents:
32. “El rei Demetri saluda el seu pare Làstenes.
33. En atenció als bons sentiments que la nació jueva ha mostrat envers nosaltres, hem decidit d’afavorir-la com a amics nostres que són, fidels complidors dels seus deures.
34. Els reconeixem la possessió dels territoris de Judea i dels tres districtes d’Afèrema, Lida i Ramà. Aquests districtes foren desmembrats de Samaria i annexionats a Judea amb tots els seus territoris, a favor dels qui ofereixen sacrificis a Jerusalem. És una compensació pels impostos anuals que el rei recaptava abans sobre els fruits de la terra i dels arbres.
35. Els cedeixo igualment des d’ara els altres ingressos que em pertoquen dels delmes i dels impostos, com també l’impost de la sal i els tributs especials.
36. Cap d’aquestes disposicions no podrà ser derogada des d’ara i per sempre.
37. Encarregueu-vos, doncs, de treure una còpia d’aquest document i de donarla a Jonatan, perquè sigui exposada en lloc ben visible a la santa muntanya del temple.”»
38. El rei Demetri, veient el país calmat sota el seu domini i sense cap resistència, llicencià totes les tropes i va manar que cadascú tornés al seu país. Només es reservà les tropes mercenàries que havia reclutat de les illes gregues. Amb això es guanyà l’enemistat de totes les tropes que tenia dels seus predecessors.