17. L’àrab Zabdiel va degollar Alexandre i envià el seu cap a Ptolemeu.
18. Però l’endemà passat moria Ptolemeu, i els soldats que ell havia destacat a les places fortes eren assassinats pels seus habitants.
19. Així Demetri començà a regnar l’any cent seixanta-set.
20. Aquells dies, Jonatan concentrà els homes de Judea amb l’intent d’apoderar-se de la ciutadella de Jerusalem. Per això va construir una munió de màquines d’assalt amb intenció d’atacar-la.
21. Però alguns que vivien al marge de la Llei de Moisès, enemics de la seva pròpia nació, es van presentar al rei Demetri amb la denúncia que Jonatan assetjava la ciutadella.
22. En sentir-ho, el rei es va enfurismar. Sortí immediatament cap a Ptolemaida i va escriure a Jonatan dient-li que aixequés el setge i es presentés immediatament a Ptolemaida per entrevistar-se amb ell.
23. Jonatan va rebre el missatge, però ordenà que continués el setge. Després va escollir uns quants ancians d’Israel i alguns sacerdots i es disposà a afrontar personalment el risc de visitar Demetri.
24. Ben proveït de plata i or, de vestits i de molts altres regals, es presentà davant el rei a Ptolemaida i es va guanyar el seu favor.
25. Alguns israelites infidels volien acusar Jonatan,
26. però el rei el va tractar com l’havien tractat els seus antecessors: carregant-lo d’honors davant tots els anomenats amics del rei.
27. El va confirmar en el càrrec de gran sacerdot i en tots els altres privilegis que havia rebut i va fer que el posessin en el primer rang dels anomenats amics del rei.
28. Jonatan demanà al rei l’exempció d’impostos a favor de Judea i dels tres districtes de Samaria, i li prometé a canvi sis tones de plata.
29. El rei s’hi va avenir i féu arribar a Jonatan un document redactat en aquests termes:
30. «El rei Demetri saluda el seu germà Jonatan i la nació jueva.
31. Us transcrivim a tall d’informació la còpia de la carta que hem escrit sobre vosaltres a Làstenes, un dels nostres parents:
32. “El rei Demetri saluda el seu pare Làstenes.
33. En atenció als bons sentiments que la nació jueva ha mostrat envers nosaltres, hem decidit d’afavorir-la com a amics nostres que són, fidels complidors dels seus deures.
34. Els reconeixem la possessió dels territoris de Judea i dels tres districtes d’Afèrema, Lida i Ramà. Aquests districtes foren desmembrats de Samaria i annexionats a Judea amb tots els seus territoris, a favor dels qui ofereixen sacrificis a Jerusalem. És una compensació pels impostos anuals que el rei recaptava abans sobre els fruits de la terra i dels arbres.
35. Els cedeixo igualment des d’ara els altres ingressos que em pertoquen dels delmes i dels impostos, com també l’impost de la sal i els tributs especials.