10. Estic penedit d’haver donat la meva filla a un home que ha intentat de matar-me.»
11. Ptolemeu difamava d’aquesta manera Alexandre perquè ambicionava el seu regne.
12. Ptolemeu, doncs, li va prendre la filla i va donar-la a Demetri. Trencà les relacions amb Alexandre i féu pública la seva enemistat.
13. Ptolemeu entrà a Antioquia i se cenyí la corona de l’Àsia. Així duia al cap dues corones, la d’Egipte i la de l’Àsia.
14. Mentrestant, el rei Alexandre era a Cilícia, perquè s’havien revoltat contra ell els habitants d’aquella regió.
15. Informat, però, del que passava, Alexandre emprengué la marxa contra Ptolemeu. Però Ptolemeu li va sortir al pas amb un exèrcit poderós i el va derrotar.
16. Alexandre s’escapà a l’Aràbia per refugiar-s’hi, i el rei Ptolemeu arribà al cim del seu poder.
17. L’àrab Zabdiel va degollar Alexandre i envià el seu cap a Ptolemeu.
18. Però l’endemà passat moria Ptolemeu, i els soldats que ell havia destacat a les places fortes eren assassinats pels seus habitants.
19. Així Demetri començà a regnar l’any cent seixanta-set.
20. Aquells dies, Jonatan concentrà els homes de Judea amb l’intent d’apoderar-se de la ciutadella de Jerusalem. Per això va construir una munió de màquines d’assalt amb intenció d’atacar-la.
21. Però alguns que vivien al marge de la Llei de Moisès, enemics de la seva pròpia nació, es van presentar al rei Demetri amb la denúncia que Jonatan assetjava la ciutadella.
22. En sentir-ho, el rei es va enfurismar. Sortí immediatament cap a Ptolemaida i va escriure a Jonatan dient-li que aixequés el setge i es presentés immediatament a Ptolemaida per entrevistar-se amb ell.