76. els habitants de Jafa van agafar por i obriren les portes a Jonatan, que es convertí en l’amo de la ciutat.
77. Quan ho va saber, Apol·loni posà en ordre de batalla tres mil cavalls i una nombrosa tropa, i emprengué la marxa cap a Asdod, aparentant d’anar-hi directament. Però en realitat es dirigia cap a la plana, refiat de la seva nombrosa cavalleria.
78. Llavors Jonatan el va perseguir des del cantó d’Asdod, i els dos exèrcits entaularen batalla.
79. Apol·loni havia deixat mil genets emboscats rere l’enemic.
80. Jonatan va comprendre tot d’una que l’enemic l’atacaria per l’esquena i que el seu exèrcit quedaria copat. Des de bon matí fins al vespre els homes d’Apol·loni van disparar els seus dards contra els jueus,
81. però la tropa aguantava ferm, seguint les ordres de Jonatan, tot esperant el desgast de la cavalleria enemiga.
82. Llavors Simó, veient la cavalleria extenuada, va fer avançar la seva tropa i atacà la infanteria. L’enemic, derrotat, va fugir.
83. La cavalleria es dispersà per la plana i els fugitius van arribar a Asdod buscant de salvar-se dins el temple de Dagon, el seu ídol.
84. Però Jonatan va incendiar i saquejar Asdod i els pobles de la rodalia. També va calar foc al temple de Dagon amb els qui s’hi havien refugiat.
85. Les baixes, entre els morts per l’espasa i els morts pel foc, foren unes vuit mil.
86. Jonatan se n’anà d’allí i va acampar prop d’Ascaló. Els habitants de la ciutat sortiren a rebre’l triomfalment.
87. Jonatan i els seus se’n tornaren a Jerusalem, carregats de botí.
88. Quan el rei Alexandre va saber aquestes noves, atorgà nous honors a Jonatan.
89. Li va trametre una fíbula d’or de les que se solen regalar als anomenats parents del rei i, a més, va donar-li en propietat Ecron amb tot el seu terme.