71. Si tan segur estàs de les teves forces, baixa a mesurar-te amb nosaltres a la plana, que jo tinc de part meva la força de les ciutats.
72. Informa-te’n i sabràs qui sóc jo i qui són els qui ens fan costat, i et diran que no teniu cap possibilitat de plantar-nos cara. Els teus avantpassats ja van ser derrotats dos cops en el seu propi país.
73. Tampoc tu ara no podràs resistir la cavalleria i un exèrcit com el meu en una plana on no hi ha cap roca ni palets de riu, ni menys encara un lloc per a refugiar-se.»
74. Jonatan, molt trasbalsat pel missatge d’Apol·loni, escollí deu mil homes i va sortir de Jerusalem. El seu germà Simó s’apressà a ajudar-lo amb reforços.
75. Jonatan acampà davant de Jafa, perquè els habitants de la ciutat li havien tancat les portes, forçats per la guarnició que Apol·loni hi tenia. Però, davant la imminència de l’atac jueu,
76. els habitants de Jafa van agafar por i obriren les portes a Jonatan, que es convertí en l’amo de la ciutat.
77. Quan ho va saber, Apol·loni posà en ordre de batalla tres mil cavalls i una nombrosa tropa, i emprengué la marxa cap a Asdod, aparentant d’anar-hi directament. Però en realitat es dirigia cap a la plana, refiat de la seva nombrosa cavalleria.
78. Llavors Jonatan el va perseguir des del cantó d’Asdod, i els dos exèrcits entaularen batalla.
79. Apol·loni havia deixat mil genets emboscats rere l’enemic.
80. Jonatan va comprendre tot d’una que l’enemic l’atacaria per l’esquena i que el seu exèrcit quedaria copat. Des de bon matí fins al vespre els homes d’Apol·loni van disparar els seus dards contra els jueus,
81. però la tropa aguantava ferm, seguint les ordres de Jonatan, tot esperant el desgast de la cavalleria enemiga.