65. El rei li féu encara l’honor d’inscriure’l al primer rang dels anomenats amics del rei i el va designar general i governador.
66. Jonatan se’n tornà a Jerusalem en pau i ple de goig.
67. L’any cent seixanta-cinc, Demetri II, fill de Demetri I, va tornar de Creta al país dels seus avantpassats.
68. El rei Alexandre va arribar a Antioquia molt preocupat per aquesta notícia.
69. Demetri confià a Apol·loni el govern de Celesíria. Apol·loni reuní un gran exèrcit i va instal·lar el campament a Jàmnia. Després envià aquest missatge al gran sacerdot Jonatan:
70. «Tu ets certament l’únic que t’has rebel·lat contra nosaltres, i jo per culpa teva sóc la riota i l’escarni de tothom. De què et serveix demostrar el teu poder contra nosaltres a les muntanyes?
71. Si tan segur estàs de les teves forces, baixa a mesurar-te amb nosaltres a la plana, que jo tinc de part meva la força de les ciutats.
72. Informa-te’n i sabràs qui sóc jo i qui són els qui ens fan costat, i et diran que no teniu cap possibilitat de plantar-nos cara. Els teus avantpassats ja van ser derrotats dos cops en el seu propi país.
73. Tampoc tu ara no podràs resistir la cavalleria i un exèrcit com el meu en una plana on no hi ha cap roca ni palets de riu, ni menys encara un lloc per a refugiar-se.»
74. Jonatan, molt trasbalsat pel missatge d’Apol·loni, escollí deu mil homes i va sortir de Jerusalem. El seu germà Simó s’apressà a ajudar-lo amb reforços.