38. Els tres districtes desmembrats de Samaria quedaran definitivament annexionats a Judea i no reconeixeran cap més autoritat que la del gran sacerdot.
39. Faig donació de Ptolemaida i del seu territori al santuari de Jerusalem per a subvencionar les despeses pròpies del culte.
40. A més em comprometo a donar cada any quinze mil sicles de plata trets de les rendes que em corresponen com a rei.
41. El romanent que no han gastat els funcionaris de les nacions més riques del reialme, d’ara endavant serà destinat a les obres del temple.
42. Més encara, els cinc mil sicles de plata que cada any se sostreien dels ingressos del santuari, ara hi seran deixats, perquè aquests diners pertanyen als sacerdots que oficien al santuari.
43. Ningú que es refugiï en el recinte del temple de Jerusalem o en tot el seu terme per deutes al tresor reial o per altres deutes, no serà detingut ni li seran confiscats els béns que posseeixi en els meus dominis.
44. Les despeses de les obres de reconstrucció i restauració del santuari correran a compte del rei,
45. com també correran a compte del rei les despeses de la reconstrucció i fortificació de les muralles de Jerusalem, i de la construcció de muralles en altres punts de Judea.»
46. Jonatan i el poble van sentir aquestes propostes, però no se les van creure ni les van prendre en consideració. Encara recordaven tots els estralls que Demetri havia infligit als israelites i la dura repressió amb què els havia tractat.
47. I es van decantar a favor d’Alexandre, ja que ell havia estat el primer a fer-los propostes de pau. I, mentre va viure, van ser uns bons aliats seus.
48. El rei Alexandre va reunir un gran exèrcit i prengué posicions contra Demetri.