32. Renuncio a la meva jurisdicció sobre la ciutadella de Jerusalem i la traspasso al gran sacerdot perquè pugui instal·lar-hi els soldats que ell mateix esculli per a custodiar-la.
33. Atorgo la llibertat sense rescat a tots els jueus enduts captius des del país de Judà a qualsevol altre indret del meu reialme. Tots ells queden lliures d’impostos, fins dels relatius al bestiar.
34. Cap jueu del meu reialme no haurà de pagar impostos ni deutes durant totes les grans festivitats, dissabtes, les festes de la lluna nova, els altres dies festius i tres dies abans i tres dies després de les grans festivitats.
35. Durant aquests dies ningú no tindrà dret a exigir res de cap jueu o a inquietar-lo per cap qüestió.
36. Fins a trenta mil jueus podran ser incorporats a l’exèrcit del rei i cobraran la mateixa soldada que les altres tropes del rei.
37. D’aquests, alguns seran destacats a les principals fortaleses reials, i d’altres ocuparan càrrecs de confiança en el meu reialme. Els seus caps i oficials seran jueus i es regiran per les seves lleis pròpies, com ja ha ordenat el rei per al territori de Judà.
38. Els tres districtes desmembrats de Samaria quedaran definitivament annexionats a Judea i no reconeixeran cap més autoritat que la del gran sacerdot.
39. Faig donació de Ptolemaida i del seu territori al santuari de Jerusalem per a subvencionar les despeses pròpies del culte.
40. A més em comprometo a donar cada any quinze mil sicles de plata trets de les rendes que em corresponen com a rei.
41. El romanent que no han gastat els funcionaris de les nacions més riques del reialme, d’ara endavant serà destinat a les obres del temple.
42. Més encara, els cinc mil sicles de plata que cada any se sostreien dels ingressos del santuari, ara hi seran deixats, perquè aquests diners pertanyen als sacerdots que oficien al santuari.
43. Ningú que es refugiï en el recinte del temple de Jerusalem o en tot el seu terme per deutes al tresor reial o per altres deutes, no serà detingut ni li seran confiscats els béns que posseeixi en els meus dominis.
44. Les despeses de les obres de reconstrucció i restauració del santuari correran a compte del rei,
45. com també correran a compte del rei les despeses de la reconstrucció i fortificació de les muralles de Jerusalem, i de la construcció de muralles en altres punts de Judea.»
46. Jonatan i el poble van sentir aquestes propostes, però no se les van creure ni les van prendre en consideració. Encara recordaven tots els estralls que Demetri havia infligit als israelites i la dura repressió amb què els havia tractat.
47. I es van decantar a favor d’Alexandre, ja que ell havia estat el primer a fer-los propostes de pau. I, mentre va viure, van ser uns bons aliats seus.
48. El rei Alexandre va reunir un gran exèrcit i prengué posicions contra Demetri.