10. Jonatan s’instal·là a Jerusalem i emprengué la reconstrucció i restauració de la ciutat.
11. Ordenà als constructors que reconstruïssin les defenses i fortifiquessin la muntanya de Sió voltant-la de muralles de pedra tallada. I així ho van fer.
12. Els soldats estrangers que vivien a les fortaleses que Bàquides havia construït, van fugir.
13. Van abandonar el seu lloc i se’n tornaren cada un al seu país.
14. Només a Betsur, que era ciutat de refugi, s’hi van quedar uns quants israelites que havien abandonat la Llei de Moisès i els seus preceptes.
15. El rei Alexandre es va assabentar de les promeses que Demetri havia fet a Jonatan. També el van informar de les batalles i proeses que Jonatan i els seus germans havien dut a terme, i dels greuges que havien hagut de suportar.
16. El rei es deia: «Trobaré cap home com aquest? Per què no me’l faig amic i aliat ja des d’ara?»
17. Va enviar-li, doncs, una carta escrita en aquests termes:
18. «El rei Alexandre saluda el seu germà Jonatan.
19. He sentit a dir que ets un home valent de debò i digne de la meva amistat.
20. Per això et nomeno avui gran sacerdot del teu poble i t’atorgo el títol d’amic del rei. Abraça la meva causa i conserva la meva amistat.»I, amb la carta, el rei li envià un vestit de porpra i una corona d’or.
21. Jonatan es revestí els ornaments propis del gran sacerdot el mes setè de l’any cent seixanta, amb motiu de la festa dels Tabernacles. Reclutà també tropes i va fabricar una gran quantitat d’armes.
22. Aquestes notícies van contrariar molt Demetri. Es deia:
23. «Què hem fet perquè Alexandre ens hagi passat al davant i s’hagi guanyat l’amistat i el suport dels jueus?
24. Ara els escriuré també jo animant-los amb promeses d’honors i de regals perquè es posin al meu costat.»
25. I els va escriure en aquests termes:«El rei Demetri saluda la nació dels jueus.