25. Altres porters, que vivien en els seus pobles respectius, hi anaven per torns a ajudar-los durant una setmana.
26. Els quatre porters principals eren levites que s’hi quedaven de manera permanent, i tenien cura de les cambres i dels tresors del temple de Déu.
27. Passaven la nit al voltant del temple de Déu, encarregats de la vigilància i d’obrir les portes cada matí.
28. Alguns d’ells s’encarregaven dels objectes del culte, i en feien el recompte quan els eren retornats i quan els deixaven.
29. Altres s’encarregaven dels utensilis, sobretot dels utensilis del santuari que servien per a la flor de farina, el vi, l’oli, l’encens i els perfums.
30. Però la preparació de l’oli sant amb perfums era reservada als de llinatge sacerdotal.
31. Matitià, un levita, fill primogènit de Xal·lum, del clan de Corè, tenia l’encàrrec permanent de preparar les ofrenes de farina cuites a la planxa.
32. Alguns dels seus parents, del clan de Quehat, eren els encarregats de preparar els pans d’ofrena de cada dissabte.
33. Alguns cantors, caps de famílies levítiques, habitaven a les cambres del temple, alliberats de tot altre servei, perquè es dedicaven nit i dia a la seva funció.
34. Aquests eren els caps de les famílies levítiques, segons les seves genealogies, que habitaven a Jerusalem.
35. Jeiel, fundador de Gabaon, habitava en aquesta ciutat amb la seva dona, que es deia Maacà.
36. El seu fill primogènit era Abdon; després venien Sur, Quix, Bàal, Ner, Nadab,
37. Guedor, Ahió, Zèquer i Miclot.
38. Miclot va ser el pare de Ximà. Tots ells vivien a Jerusalem amb els seus parents.
39. Ner va ser el pare de Quix; Quix, de Saül; Saül, de Jonatan, de Malquixua, d’Abinadab i d’Eixbaal.