21. Zecarià, fill de Meixelemià, també era porter a l’entrada de la tenda del trobament.
22. Total dels elegits per a ser porters dels llindars: 212. Tots havien estat enregistrats en els seus pobles respectius. David i Samuel, el vident, els havien donat aquest encàrrec perquè l’exercissin permanentment.
23. Ells i el seus fills van tenir a càrrec seu la guàrdia de les portes del temple del Senyor, és a dir, la casa de la tenda.
24. Hi havia porters a les quatre entrades, a l’est, a l’oest, al nord i al sud.
25. Altres porters, que vivien en els seus pobles respectius, hi anaven per torns a ajudar-los durant una setmana.
26. Els quatre porters principals eren levites que s’hi quedaven de manera permanent, i tenien cura de les cambres i dels tresors del temple de Déu.
27. Passaven la nit al voltant del temple de Déu, encarregats de la vigilància i d’obrir les portes cada matí.
28. Alguns d’ells s’encarregaven dels objectes del culte, i en feien el recompte quan els eren retornats i quan els deixaven.
29. Altres s’encarregaven dels utensilis, sobretot dels utensilis del santuari que servien per a la flor de farina, el vi, l’oli, l’encens i els perfums.
30. Però la preparació de l’oli sant amb perfums era reservada als de llinatge sacerdotal.
31. Matitià, un levita, fill primogènit de Xal·lum, del clan de Corè, tenia l’encàrrec permanent de preparar les ofrenes de farina cuites a la planxa.