18. Entre els descendents de Rubèn, de Gad i de la meitat de la tribu de Manassès, es va formar un exèrcit de quaranta-quatre mil set-cents seixanta homes valents, armats amb escuts i espases, tiradors d’arc i entrenats per a la guerra.
19. Van lluitar contra els fills d’Agar i contra els de Jetur, de Nafix i de Nodab.
20. Durant el combat van invocar Déu i ell els va escoltar, els ajudà perquè havien confiat en ell; els fills d’Agar i tots els seus aliats van caure a les seves mans.
21. El nombre de caps de bestiar capturat va ser de cinquanta mil camells, dues-centes cinquanta mil entre ovelles i cabres i dos mil ases. També van fer cent mil presoners.
22. Molts homes van caure ferits de mort, perquè aquella guerra era cosa de Déu. Després es van establir al territori dels agarites i s’hi van quedar fins a l’època de la deportació.
23. Els descendents de la meitat de la tribu de Manassès van habitar al territori que s’estén des de Basan fins a Baal-Hermon, Senir i la muntanya de l’Hermon. Eren molt nombrosos.
24. Els caps dels seus llinatges eren: Éfer, Ixí, Eliel, Azriel, Irmeià, Odavià i Jahdiel. Van ser homes coratjosos i de renom, caps dels seus llinatges.
25. Però foren infidels al Déu dels seus pares i es van prostituir adorant els déus de les nacions que Déu havia exterminat davant d’ells.
26. Llavors el Déu d’Israel va instigar Pul, rei d’Assíria, és a dir, Tiglat-Pilèsser, rei d’Assíria, que va deportar els rubenites, els gadites i la meitat de la tribu de Manassès a les regions d’Halah, Habor i Arà, i al costat del riu de Gozan, on avui encara viuen.