4. era també incalculable la quantitat de fusta de cedre amb què els sidonis i els tiris havien proveït abundosament David.
5. David pensava: «El meu fill Salomó encara és jove i poc madur, i el temple que hem de construir per al Senyor ha de ser famós en tots el països per la seva grandesa i esplendor. Jo li ho deixaré, doncs, tot preparat.» Per això David, abans de morir, va fer grans preparatius.
6. Va cridar el seu fill Salomó i li ordenà que construís un temple per al Senyor, Déu d’Israel.
7. David digué a Salomó:– Fill meu, jo havia desitjat construir un temple dedicat al nom del Senyor, el meu Déu.
8. Però el Senyor em va comunicar la seva paraula i em va dir: “Tu has fet moltes guerres i has vessat molta sang. Per tant, no has d’edificar un casal dedicat al meu nom: he vist que és molta la sang que has vessat per terra.
9. Però naixerà de tu un fill que serà un home reposat; jo li concediré el repòs de tots els enemics que l’envolten. Mentre ell visqui faré que Israel estigui en pau i tranquil·litat. Per això es dirà Salomó (que vol dir ‘home de pau’).
10. Serà ell qui construirà un casal dedicat al meu nom; serà per a mi un fill i jo li seré pare, i mantindré per sempre el tron del seu reialme a Israel.”
11. I ara, fill meu, que el Senyor sigui amb tu, perquè duguis a bon terme la construcció del casal del Senyor, el teu Déu, tal com ell ha promès.
12. Que ell et doni seny i enteniment quan et confiarà el govern d’Israel, perquè compleixis la Llei del Senyor, el teu Déu.
13. Si compleixes els decrets i les prescripcions que el Senyor va manar a Moisès per al poble d’Israel, tot ho duràs a bon terme. Sigues ferm i decidit. No tinguis por, no t’acovardeixis.